Només és un animal /Sólo es un animal...

Butlletí Un altre Sant Cugat (10-12): ARTICLE "NOMÉS ÉS UN ANIMAL"

http://stcugat2.blogspot.com/

"NOMÉS ÉS UN ANIMAL" (part 1)

Cada cop que sento aquesta desafortunada frase, no puc evitar preocupar-me per diversos motius: el primer i més evident, és pel fet absurd de negar la nostra pròpia condició d'animals. Aquesta afirmació porta implícit, a més, el menyspreu o la manca de consideració cap els interessos d'éssers sensibles, al igual que nosaltres, pel simple fet de pertànyer a una espècie diferent a la nostra.

Hi ha, però, una altra interessant qüestió que se'n desprèn: ignorar una expressió de comportament violent. La preocupació per la crueltat envers els animals per part dels humans no és pas un fenomen recent, sinó que ja Sant Tomàs, Kant o el psiquiatre Pinel ( s.XVIII), considerat el pare de la psiquiatria a França, alertaren sobre la relació entre el maltractament als animals i el maltractament als humans. Als anys 20, es va publicar el llibre "The young delinquent" per Cyril Burt i es recollia com una de les manifestacions de comportament violent a tenir en compte, la crueltat amb els animals. A USA, des dels anys 70, el desenvolupament de la ciència del perfil criminal i la creació del VICAP (programa de captura de criminals violents) permeten estudiar trets comuns entre criminals, un dels quals és, de nou, la crueltat amb els animals. Un dels fundadors de la Unitat de Ciències del Comportament del F.B.I. , en Robert K. Ressler ( el creador del concepte "assassí en sèrie"), va entrevistar alguns dels agressors sexuals i assassins en sèrie més notoris de la criminologia, com en Jeffrey Dahmmer (el carnisser de Milwaukee), Richard Trenton Chase (el Vampir de Sacramento) o Ed Kemper, trobant una sèrie de característiques comunes.

En el primer estudi sistemàtic sobre assassins en sèrie i agressors sexuals, Ressler i els seus col.legues Burguess i Douglas van veure que un 46% d'ells havien torturat animals quan eren adolescents. Un altra estudi clàssic sobre criminalitat i crueltat envers els animals, va trobar que els interns condemnats per crims violents (agressors sexuals, homicides, assassins, pedòfils), presentaven major freqüència d'antecedents de maltractament als animals que no pas els convictes no violents. En un estudi amb població mèdico-forense catalana (Cuquerella, Subirana, Querol i Ascione, 2003) varem observar que un 41% dels interns diagnosticats de psicopatia, havien maltractat animals quan eren nens, i que el major grau de crueltat correlacionava amb una major violència delictiva quan eren adults. En un recent estudi del 2005 elaborat en dos presons de mitja i alta seguretat als

EEUU, en una mostra de 261 individus, es va observar que els participants que havien maltractat o matat animals de manera repetida, havien estat exposats a actes de crueltat amb animals a una edat més primerenca i amb major freqüència havien estat testimonis d'un amic maltractant un animal.

L'exposició a crueltat envers els animals, així com a altres formes de violència en nens, pot contribuir de manera decisiva a l'inici del procés de desensibil.lització i fent, en conseqüència, que hi hagi una major tendència a cometre actes de violència interpersonal.

Dra. Núria Querol i Viñas

Biòloga, Metgessa Hospital Mútua de Terrassa

Investigadora del Centre de Recerca en Governança de Riscos UAB-UOC

Professora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral, UAB

Fundadora de GEVHA, Grup per a l'Estudi de la Violència Envers Humans i Animals

Membre AIUDA Associació InterUniversitària de professors i investigadors per a la Defensa dels Animals

Membre de PRODA, Professionals per a la Defensa Animal

Membre de l'American Society of Criminology, experta en crueltat als animals

Membre de l'Academy of Behavioral Profiling

Membre de l'Associació Internacional per a l'Estudi de Trastorns de Personalitat

Membre de l'Associació Española per a l'Estudi de Trastorns de Personalitat

---

SÓLO ES UN ANIMAL

Cada vez que oigo esta desafortunada frase, no puedo evitar preocuparme por diversos motivos: el primero y más evidente, es por el hecho de negar nuestra propia condición de animales. Esta afirmación conlleva de manera implícita, además, el desprecio o la falta de consideración por los intereses de seres sintientes, como nosotros, por el simple hecho de pertenecer a una especie diferente de la nuestra.

Existe otra interesante cuestión: ignorar una expresión de comportamiento violento. La preocupación por la crueldad hacia los animales no es un fenómeno reciente, sinó que ya Sant Tomás, Kant o el psiquiatra Pinel (s. XVIII), considerado el padre de la psiquiatría en Francia, alertaron sobre la relación entre el maltrato a animales y a humanos. En los años 20, se publicó el libro"The young delinquent" por Cyril Burt, y se recogía como una de las manifestaciones de comportamiento violento a tener en cuenta, la crueldad hacia los animales. En EEUU, des de los años 70, el desarrollo de la ciencia del perfil criminal y la creación del VICAP (programa de captura de criminales violentos) permiten estudiar rasgos en común entre criminales, uno de los cuáles es, de nuevo, la crueldad hacia los animales. Uno de los fundadores de la Unidad de Ciencias del Comportamiento del F.B.I., Robert K. Ressler (el creador del concepto de asesino en serie) entrevistó a algunos de los agresores seuales y asesinos en serie más notorios de la criminología, como Jeffrey Dahmmer (el carnicero de Milwaukee), Richard Trenton Chase (el Vampiro de Sacramento) o Ed Kemper, encontrando una serie de características comunes. En el primer estudio sistemático sobre asesinos en serie y agresores sexuales, Ressler y sus colegas Burgess y Douglas vieron que el 46% de ellos habían torturado animales cuando eran adoelscentes. En otro estudio clásico sobre criminalidad y crueldad hacia animales, se encontró que los internos condenados por crímenes violentos (agresiones sexuales, homicidios, asesinatos, pedofilia) presentaban mayor frecuencia de antecedentes de maltrato a los animales que los convictos por delitos no violentos. En un estudio con población médico-forense catalana (Cuquerella, Subirana, Querol i Ascione, 2003) encontramos que un 41% de nuestra muestra diagnosticada de psicopatía, había maltratado animales cuando eran niño, y que el mayor grado de crueldad correlacionaba con un mayor grado de violencia delictiva cuando eran adultos. En un reciente estudio del 2005 elaborado en dos prisiones me media y alta seguridad de EEUU, en una muestra de 261 individuos,se observó que los participantes que habían maltratado o matado animales de manera repetida, habían sido expuestos a actos de crueldad hacia animales a una edad más temprana y con mayor frecuencia habían sido testigos de maltrato a animales por parte de un amigo. La exposición a crueldad hacia animales, así como otras formas de violencia en niños, puede contribuir de manera decisiva al inicio del proceso de desensibilización, haciendo, en consecuencia, que haya una mayor tendencia a cometer actos de violencia interpersonal.